I és que cadascú cerca les Musses i l'inspiració allà on pot; jo mai hagués dit que li podria posar un nom tan "cursi" a ningú, però quan va arribar a casa tots vàrem estar d'acord en que li esqueia d'allò més...després de milers d'hores a sobre del meu escriptori sentint els meus renecs sempre que feia una taca amb la tinta o el càsting no funcionava com calia...una cardiopatia en el seu petit gran cor se l'ha endut abans d'hora....allà on siguis gràcies...
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
Lo siento mucho, Edu. Estas pérdidas son jodidas.
Sólo vi fotos y escuché tus anécdotas que las locuras que hacía. Me quedo con cómo te quitaba las chinchetas del corcho con la boca XD
Ánimos!
Nada Marc, gracias, que le haremos...se les coje mucho cariño...un abrazo!
Jo, yo también lo siento mucho. Sé lo que es perder a una mascota querida. :(
Un abrazo muy grande!
Janina
Vaja Edu, em sap molt de greu. Una abraçada i ànims.
Gràcies Janina i Hugo, que hi farem, se'ls hi agafa molt de carinyo!
una abraçada!
Publicar un comentario